ABUSAR

carregar els neulers (a algú) SV, donar a un altre la part més dura d’una empresa / encarregar a algú per burla una feina absurda / fer assumir a algú la càrrega més enutjosa en un afer, etc. (R-M, A-M, IEC)

Sempre fuig de la feina difícil i carrega els neulers al seu germà, que és de molt bona fe i mai no protesta (R-M)

fer-ne el bon Jesús (d’algú), posar-li l’albarda (a algú)

pujar-li a l’esquena (a algú) (p.ext.)

ATABALAR

carregar-li el cap (a algú) SV, atabalar / fatigar el cervell, marejar, amb sorolls (R-M, *)

No em carreguis més el cap parlant-me d’això (R-M)

omplir-li el cap (a algú), escalfar-li el cap (a algú), inflar el cap (a algú), inflar el coco (a algú)

tenir el cap carregat (inv.)

ATORDIR

carregar-li el cap (a algú) SV, produir pertorbació a l’organisme l’alcohol, el tabac, etc.

Aquesta beguda li ha carregat el cap i ara es troba malament

pujar-li al cap (a algú), fer anar el cap en roda (a algú)

CAMINAR

carregar-se les cames a coll SV, posar-se a caminar / anar caminant / haver de posar-se a caminar perquè no queda altre remei (Fr, R-M, *)

Se li ha escapat el darrer autobús i no li queda altre remei que carregar-se les cames a coll cap a casa seva (R-M)

amb el cavall de sant Francesc, a peu, en marxa

carregar-se les cames al coll (v.f.)

posar-se ses cames dalt des coll (Mall., Men.)

[Val. (A-M)]

CASTIGAT

carregar-se-la SV, ésser castigat severament (A-M)

Se l’ha carregat sense motiu / Si no fas el que t’ha dit el teu pare, te la carregaràs; ja saps que ho ha dit molt seriosament / Ja el van avisar que se la carregaria si no es presentava a l’hora indicada (*, R-M, R-M)

caure-li un bon paquet (a algú), dur-se’n les encarregades, caure-li el pèl (a algú)

carregar-se-les (v.f.), carregar les culpes (a algú) (inv.), carregar les cabres (a algú) (inv.), carregar els neulers (a algú) (inv.), carregar el mort (a algú) (inv.)

CAVALCAR

carregar les calces a la mula SV, pujar damunt de la mula, cavalcar-la (A-M)

Va carregar les calces a la mula tota la tarda i després no podia ni seure / Vaig passar-me tota la tarda carregant-li les calces a la mula

a cavall de (p.ext.)

[Gaià (A-M)]

CULPAR

carregar el mort (a algú) SV, haver d’endurar culpes no del tot pròpies / carregar la responsabilitat o els inconvenients d’una cosa a algú (IEC, A-M)

No saben qui ha trencat els vidres; han carregat el mort al noi del sabater (R-M)

endossar el mort (a algú), carregar els neulers (a algú), carregar les cabres (a algú), fer-li un capçal (a algú), posar-li un capçal (a algú), penjar la llufa (d’alguna cosa, a algú), donar les encarregades (a algú)

pagar els plats trencats (inv.), abrigar-se amb capa d’altri (p.ext.)

CULPAR

carregar les culpes (a algú) SV, inculpar / fer assumir el pes d’una culpa a algú (Fr, *)

Ha carregat les culpes al company de taula / No li carreguis més les culpes / Sempre es carrega les culpes el germà petit (*, EC, *)

carregar les cabres (a algú), carregar els neulers (a algú)

carregar-se-la (inv.)

EMPITRAR-SE

carregar-se de pit SV, omplir-se-li els bronquis de secrecions (a algú) (IEC)

Quan arriba el fred sempre es carrega de pit

tenir el pit carregat (p.ext.), cop d’aire (p.ext.)

ENDOSSAR

carregar el gegant (a algú) SV, carregar a algú el feix més gros de la feina, de les tribulacions, etc. (A-M)

A la feina sempre carrega el gegant als pobres becaris, per això no s’entenen

carregar el mort (a algú), endossar el mort (a algú)

Pàgina 1 de 3 »